POEMOT, Adrián Salcedo

Laia Maldonado:

El Poemot  d’Adrián Salcedo fou exposat a la Biblioteca de Vilassar de Mar la primavera de 2021.

Un àngel malalt de món. Malalt d’un món fet de ficcions, de poesia-metàfora mercantil, de les  representacions ideològiques i idealitzades que ens ensenyen a parlar.
Àngels que narren, sobre-expliquen l’existència, i un dimoni-etnocida que ho assenyala tot des dels confins: des de l’espai que enceta l’obra.

“Parlem d’un poema que no ens acarona ni ens cerca”.

El Poemot, d’Adrián Salcedo, és un poema èpic organitzat sobre un rotllo de paper d’1 metre i mig d’alçada i 10 i mig d’ample. A mig camí entre l’ècfrasi, el cal·ligrama i la poesia visual, respon als principis bàsics del graffiti, operant des del gest artístic essencialment marginal i estrictament contemporani.

El poemari-artefacte executa una intervenció en l’espai públic, que entén com un àmbit espectacularitzat i estetitzat mitjançant una narració que respon a principis de producció, rèdit i consum.

Si Perec plantejava que escriure és traçar camins sobre una pàgina, els que traça el Poemot són làbils, efímers i gens dòcils. El poemari prova de repensar l’espai -literari, poètic, social i, a la fi, polític- tot bloquejant la producció d’(auto)ficcions, que no són més que l’expressió d’un món que necessita inscriure’s en falses teleologies per tal de donar-se sentit, que reclama narratives que sadollin la set de ser alg(ú), que actuïn com a receptacle d’identitats.

La narració ficcional pressuposa un lector ideal crèdul i esperançat, per al qual crea un horitzó de possibles ben ple de quimeres. El Poemot, en canvi, es crea des de la sincronia, suspenent el temps i refusant la futurabilitat.
És un discurs que es conté a si mateix, que no surt de si i, per tant, no es posa al servei de la projecció d’utopies ni distopies sobre la realitat contemporània. Una realitat habitada per individus que veuen la seva identitat fent-se fonedissa, que no poden radicar enlloc i, empesos pel vaivé d’una transacció o altra, s’agafen fort a qualsevol Jo monolític que es vengui a la llotja.

El Poemot no presenta un Jo a la recerca d’interlocutors, sinó que registra l’absència de Jo, contestant la presència d’Abramovic al MOMA, i fent evident que les instàncies narradores, la mateixa possibilitat de narrar, són una faula. L’obra de Salcedo diu no a l’art que esdevé objecte subsidiari de necessitats afectives.

EL (enganxines “p”)OEMOT NO SERÀ ALLÒ QUE ÉS DEFINIT COM A “INFORMACIÓ”, QUE POT PASSAR A SER “COMUNICACIÓ” GRÀCIES A UN CANVI DE SENTIT DELS LÍMITS.

Adrián Salcedo

El fet més rellevant és el mateix fer de l’obra, el gest que practica: estableix una forma i una direcció de lectura pròpies, imprevistes i impertinents, que anul·len sense pietat tota teleologia.

En alçar-se en un pla diferent del que li ha estat prèviament assignat, el text supera la pàgina horitzontal, de disposició lineal, impresa i successiva. Desborda la premissa del discurs encapsulat per tal d’articular una pràctica subversiva, exigint una forma de lectura brusca, que no atén als usos de la pàgina i l’espai literari que la intendència preveu.

Aquesta exploració artística dibuixa una trajectòria que necessita noves formes d’enunciació, que no s’articulin a partir d’una topografia creada per acaronar les mancances de la societat contemporània.

No serà narrada la revolució.
(…)
NO SERÀ UN SÍMBOL!

El Poemot és replet d’àngels que no saben dir perquè no coneixen res més enllà de la materialitat de l’escriptura: apunta una realitat que s’ubica per sobre la narració, recupera la fisicitat que embolcalla la ficció, se sostreu del món per retornar-hi.
Així, no es tracta d’una obra autoreferencial, ben al contrari, es tracta d’una obra relacional que pensa el vincle de la literatura amb altres arts i tematitza el deute que estableix amb allò que anomenem “món físic”. Una obra que posa al seu centre les possibilitats del fet comunicatiu, base de les relacions humanes que són, ja sempre, relacions socials i polítiques.
Lluny de menysprear la societat o el món, l’obra hi retorna per prestar-hi plena atenció: és en deixar enrere les cansades narratives auto(r)cèntriques que pot centrar-se en la vida en comú, en allò que succeeix a l’espai que ara, despullat de narratives, es disposa a intervenir.

És, doncs, una temptativa de projectar paràmetres artístics que permetin reubicar la nostra persona diluïda en el temps del capitalisme neoliberal. Un poema èpic que no s’adscriu, però, a una reconquesta heroica de la quotidianitat perquè, si aquesta és reeixida, no podrà ser narrada.

Laia Maldonado
Insta
@laiussss
Twitter
@LaiaMaldonado

Avalon Fanzine 2021// insta @avalon_fanzine // twitt @avalonfanzine

BASES VOLUM2 ELECTROVERS

    

BASES  POETRY SPAM  VOLUM 2  

 El VOLUM 2 dePoetry Spam, revista antipoètica de treballadorXs precariXs i desocupaXs tindrà format exclusivament auditiu. //Els poemes tindran una base musical techno o d’altre estil dins la música electrònica. // El número es publicarà en la plataforma d’Spotify amb el format d’un disc d’electrovers. (“Aus Migratòries”-exemple de poema electrovers) // En aquesta convocatòria fem una crida tant de poetes com de DJ,els/les quals, una vegada seleccionaXs per un consell editorial competent, entraran en contacte -cada poeta amb cada Dj- per crear els electro-poemes (sempre en coordinació amb l’editorial).// La data límit d’enviament de poemes i material musical és el 15 de gener de 2020.

CRIDA DE POETES

1- Hi poden concórrer poetes amb composicions poètiques d’estil, estructura i temàtica lliures: poemes en prosa, rimes de rap, sonets, lires, etc. 

2- Els poemes seran tramesos en format PDF i Doc(els dos) a l’adreça electrònica de la revista (revistapoetryspam@gmail.com) abans del 15 de gener de 2020. En aquest document, l’autor o l’autora hi farà constar també el seu nom o pseudònim, el títol dels poemes, i la seua adreça electrònica. La revista es posarà en contacte amb els i les poetes una vegada acabe el període de selecció, a finals del mes de febrer. Els editors contestaran els correus dels concursants garantitzant que han rebut les obres.

3- Els poetes hauran d’enviar com a mínim 2 poemes i com a màxim 5.

4- S’ha de tindre en compte que aquestes composicions no tindran -en la seua publicació final- un format visual, sinó musical.

5- Els poemes han d’estar escrits en català, en qualsevol de les seues varietats. Així mateix, tornarà a haver-hi una secció de poesia en altres llengües, i lliurement es podran enviar poemes escrits en altres llengües. 

6- El treball serà essencialment col·laboratiu, la participació no serà remunerada, i el disc d’electrovers serà de lliure descàrrega.

7-  El jurat estarà integrat per Joan Deusa, Juma B. Barratxina (editors), i un consell editorial on hi participaran Andrea Arnau, Patral, i altres poetes.

8- El material poètic i musical que puga rebre la revista que finalment no siga seleccionat per ser emprat al segon volum serà esborrat de les nostres bases de dades una vegada es concrete la decisió del consell editorial.

CRIDA DE DJ

1- Hi pot concórrer qualsevol persona amb peces de música electrònica. El disc està pensat des del techno, però aquesta convocatòria està oberta a integrar altres estils de música electrònica, com el trance, ambient, trip hop, electroclash

2- El material que els músics envien a la revista servirà perquè es puga valorar la seua qualitat. No serà necessàriament la base amb la qual el/la DJ cree -a posteriori- amb el poeta el resultat final: l’electropoema

3- Els temes podran ser tramesos amb diferents possibilitats: per via mail i en format MP3; per via mailamb un enllaç cap a la web on  l’artista tinga publicat el seu material (youtube, spotify…); o bé per WeTransfer; tots tres s’han d’adreçar al comptegmail de la revista (revistapoetryspam@gmail.com) abans del 15 de gener de 2020. En aquest mail, l’artista hi farà constar també el seu nom o pseudònim, el títol de les peces, i la seua adreça electrònica. La revista es posarà en contacte amb els i les DJ una vegada acabe el període de selecció, a finals del mes de febrer. Els editors contestaran els correus dels concursants garantitzant que han rebut les obres.

4- Els DJ hauran d’enviar mostres dels seus treballs musicals d’entre 5 o 10 minuts de llargària.

5- El treball serà essencialment col·laboratiu, la participació no serà remunerada, i el disc d’electrovers serà de lliure descàrrega, tenint en compte que cada cançó serà una creació col·laborativa entre un poeta i un músic, i així eixirà signada en última instància.

6- El jurat estarà integrat per Bruna Picas, Miki Florensa, Joan Deusa, Juma Barratxina i un consell musical competent.

7- Els editors, una vegada tinguen tot material podran cercar vocalistes del món de la música per col·laborar en el recitatge de poemes.